Sobre la il·lusió

Ensenyo a les persones a viure la vida amb il·lusió.

Percebo aquest estat com una cosa que ens pertany de manera natural. És la disposició en la qual ens trobem quan estem sans i les coses van bé.

Quan durant un temps les coses no van tan bé o després d’haver passat per una experiència que ens ha superat, comencem a sentir-nos estressats, deprimits o ansiosos. Podem fins i tot perdre la il·lusió, no tenim ganes de provar coses noves o ens resignem. Acceptem coses, que no estan malament, però que no ens resulten del tot satisfactòries. Arriba un moment en què ni tan sols sabem les raons per les quals hem deixat de gaudir de la nostra vida.
Encara utilitzem diferents noms per definir el nostre malestar i el vivim de maneres molt diferents, en aquest estat sempre ens sentim allunyats del nostre cos i del nostre entorn. Com si fóssim guerrers solitaris, sense moltes opcions de guanyar.

En aquest estat de malestar, és possible que ens assaltin pensaments ansiosos, o que experimentem tensions musculars, ofec, tremolors, mal de cap, mal de panxa o problemes de digestió, o que caiguem en estats d’irritabilitat, o que ens resulti difícil relaxar-nos o agafar el son.

El meu treball es basa en la connexió

El pas d’un guerrer solitari a una persona que viu la vida amb plenitud i satisfacció, es porta a terme mitjançant l’ús de l’atenció.

Potser et resulti contradictori, però en lloc d’intentar desfer-te de l’estrès, aprens a connectar amb ell.

Com notes l’estrès en el pit? Com afecta la teva respiració? Quin impacte té en els teus pensaments?

Aprens a connectar-te amb el teu entorn.

Com definiries la sensació que experimentes en estar assegut sobre la cadira? En quines situacions, el teu cos es relaxa una mica i et sents més segur? I com això afecta el teu estat d’ansietat o d’estrès?

Totes aquestes sensacions es tornen tangibles per a tu; en lloc de representar una amenaça, comencen a formar part de la teva experiència. Notes com canvien i com pots controlar-les.

En començar a ser conscient del teu estat en diferents situacions, deixes de sentir-se atrapat i passes a estar prou tranquil com per notar quin pot ser el següent pas cap al teu benestar. I és en aquest moment, quan comences a contestar els mails que sempre deixes per al final, o quan t’atreveixes a parlar sincerament amb la teva parella o quan finalment t’apuntes a les classes de ball que portes anys volent fer. O simplement, la recerca del teu benestar et porta a seure a la teva butaca i a llegir un llibre, sense tenir la sensació que hauries de fer alguna cosa més.